Tema 7
From Francescroma
Tema 7 – Estats i nacions
Estat i nació són conceptes diferents, tot i que a vegades es confonen.
Estat es refereix a les institucions politicoadministratives d’un país.
Nació és un grup els membres del qual comparteixen una identitat nacional diferenciada i reclamen per a ells un territori.
La identitat nacional és la consciència de pertànyer a un grup, basada en característiques ètniques i culturals o en el reconeixement de drets i obligacions comuns. Aquestes característiques són més fortes que les diferències que tenen amb els de fora i a més a més els distingeixen dels membres d’altres grups nacionals. Reflecteix el sentiment col•lectiu d’un poble.
La diferència és que una nació no té necessàriament un estat propi, amb les seves pròpies institucions autònomes.
La identitat nacional sorgeix de diferents aspectes: ètnia, cultura, llengua, religió, costums socials, expressió artística.
Segons Karl Deutsch, la identitat nacional és el resultat de compartir pautes de comunicació social. Això posa en primer lloc els mites grupals, la memòria històrica, els símbols, banderes, himnes, etc. Són comunitats polítiques imaginades, segons Anderson.
La identitat nacional és una construcció social que no és fixa, hi ha moments en què és més forta i altres en què ho és menys.
2 – Nacionalisme
Si la nació es lliga a qüestions culturals, psicològiques i emocionals, el nacionalisme és essencialment polític i està més articulat.
És un conjunt conscientment formulat d’idees polítiques que accentuen el caràcter distintiu i la unitat de la nació, especificant els interessos comuns i defenent objectius d’acció.
Mentre la identitat nacional és una construcció social i cultural, el nacionalisme és fonamentalment polític: busca assolir el govern. Mentre la identitat nacional evoca sentiments i emocions, el nacionalisme combina les disposicions afectives amb un programa polític més o menys elaborat. Un respon a “qui sóc?” i l’altra a “què hem de fer?”.
El nacionalisme és una ideologia política que es defineix pel fet que el principi més important és que la nació ha de ser per ella mateixa una prioritat política superior.
Normalment l’impulsen i difonen les elits polítiques (pel fet de ser una ideologia).
El seu objectiu és fruir de certs drets legalment protegits per les autoritats estatals, dins d’una àrea geogràfica concreta. Alternativament, pot voler l’autonomia territorial.
En un nivell més extrem, pot demanar la independència o l’autodeterminació (vol el seu propi estat).
A escala estatal, una identitat nacional comú pot ser una important força unificadora, que salti per sobre de divisions de classe, ètnia, llengua, etc.
La construcció nacional és un procés de construcció d’identitat nacional àmpliament compartit per la població, sota un estat legítim i independent. El que fan és desenvolupar un sentiment comú d’identificació que estigui per sobre de les seves diferències. Es creu que, tot i que es poden donar nacionalisme en règims dictatorials, la demòcràcia proporciona la manera més efectiva de construir i reforçar la identitat nacional.
En resum, la construcció nacional combina els processos de:
• Identitat nacional en l’àmbit estatal • Institucions estatals eficaces • Legitimitat • Democràcia
A nivell internacional, el nacionalisme és l’intent dels estats de què es respectin la seva sobirania i integritat territorial. Sí és una forma extrema apareix l’hipernaciónalisme, relacionat amb la xenofòbia. Es parla d’irredentisme quan es demana l’annexió del territori d’un altre estat.
Normalment, estat i nació no coincideixen. Un cas és el de la Unió Europea. Es tracta d’un clar exemple de supranacionalisme: dos o més països que fan esforços per compartir la seva sobirania establint noves estructures de presa de decisions per sobre dels governs nacionals.
