Tema 5

From Francescroma

Tema 5 – El poder

1 – Definició de poder

Poder és la capacitat de produir resultats (és un potencial, no requereix que se l’exerciti).

El poder polític seria la capacitat de produir resultats mitjançant el control de l’estat o exercint influència sobre ell. Vol dir la capacitat de condicionar les decisions, accions o el comportament dels governs.

Normalment es distingeix entre elits i ciutadans.

El poder polític implica: • Competència pels llocs d’autoritat governamental • Competència per la influència sobre el funcionariat • Relacions entre les elits i la societat

El poder és una qüestió relacional. A té poder sobre B si intervé en l’adopció de decisions que afecten a B: • B l’obeeix (coerció) • B fa alguna cosa que d’altra manera no faria (influència) • B obeeix perquè creu que l’ordre d’A és raonable en funció dels valors i els procediments (autoritat) • Se li treu la capacitat de triar a B (força) • B obeeix perquè A li amaga informació sobre el que vol (manipulació). • A també té poder si aconsegueix dissuadir a B de plantejar algunes qüestions que el perjudiquen (si controla l’agenda política).

Com veiem, hi ha diferents graus de poder. Per això es distingeix entre supremacia i influència (dues formes del poder, diferents en funció del grau de poder que impliquen).

• La supremacia implica la capacitat de determinar o controlar els resultats polítics (especialment de manera continuada). És el màxim grau del poder polític. • La influència és la capacitat de produir resultats indirectament o parcialment. Capacitat d’influir en les decisions, accions o conductes del govern, però sense controlar-les totalment. És un tipus de poder, però de menor abast que la supremacia. Es té accés als qui prenen les decisions, però no se’ls controla. o La democràcia utilitza més la influència i la dictadura la supremacia. o Aquesta distinció no sempre està clara

2 – Poder i elits

El carisma.

Les elits polítiques sempre tenen el recolzament de certs sectors socials. Per tenir o mantenir el poder, les elits han d’aconseguir legitimitat:

• Dret a manar i obligació d’obeir: per als governants • Creença en l’equitat, la justícia i la bondat de les accions i lleis que surten del govern: per als governats.

Si entenem que la legitimitat és una creença, caldrà distingir entre el que és legal i el que és legítim: un govern pot tenir una autoritat legal, però no ser reconegut pels governats (no té legitimitat).

Legitimitat vol dir un dret a governar que no és posat en qüestió. En democràcia la legitimitat sorgeix de l’aprovació dels ciutadans i la capacitat que tenen per decidir si els governants continuen o no.

3 - Diferents tipus de legitimitat

Segons Weber, hi ha autoritat quan existeix la probabilitat que les persones obeeixin una ordre específica. La legitimitat seria quan es produeix l’obediència perquè es considera que l’autoritat així ho mereix. Distingeix tres tipus de legitimitat:

• Tradicional: es basa en la santedat de les tradicions immemorables. • Racional-legal: creença en la legalitat de les regles i en el dret dels qui ocupen les posicions d’autoritat • Carismàtica: descansa en la devoció de la gent pel líder. Aquesta és la forma d’autoritat més inestable.

Per a Weber la legitimitat política es basa en les creences dels governats. Per això, un govern basat en la legitimitat és probable que duri més que un que es basi en la coerció.

L’existència d’un estat de dret (legitimitat racional) és suficient per donar legitimitat a un règim, independentment dels seus valors, segons Weber. Això legitimaria el règim nazi .

Per tant, és perillós confondre el que existeix amb el que és legal i el que és legal amb el que és legítim. Per això ha calgut revisar el concepte de legitimitat des d’un punt de vista democràtic (govern del poble, pel poble i per al poble: Lincoln). Partint d’aquest nou concepte, tindrem una legitimitat basada en els resultats (govern per al poble): d’aquesta manera, independentment de si les decisions es prenen de manera democràtica o no, es pot considerar legítim un règim si és eficaç en els seus resultats i sensible a les preocupacions i demandes dels ciutadans.

Així, encara que es discrepi de la manera com es prenen les decisions, es pot prestar el consentiment al règim sempre que els resultats de les seves polítiques siguin considerats bons.

Això fa que si es vol ser molt eficaç no es pugi ser alhora molt representatiu. Per això la legitimitat de la democràcia es troba en els procediments, perquè així s’assegura que són els ciutadans els qui participen en el seu autogovern (govern pel poble). Els ciutadans consideren legítima una decisió, encara que no els beneficiï personalment, sempre que hagin pogut participar en el procés de presa de decisions, directament o a través dels seus representants, i que reconeguin que s’ha pres de manera democràtica. Això fa que les minories acceptin com a legítimes decisions que no comparteixen o que fins i tot els perjudiquen.

Finalment, una tercera dimensió de la legitimitat es basa en les lleialtats o en la identitat (govern del poble): per raons històriques, els ciutadans poden sentir que pertanyen a una comunitat i això fa que s’identifiquen amb les decisions dels seus governants (fins i tot quan no respectin les regles democràtiques).

L’autoritat és la capacitat per governar. En el cas de les democràcies es basa en l’estat de dret (imperi de la llei, rule of law): l’autoritat legal de l’estat i els seus funcionaris està limitada per la llei, i ningú es troba per sobre d’aquesta.

4 – Abús de poder

5 – Corrupció i poder

Corrupció seria l’ús il•legal o il•lícit d’una posició de poder polític amb la finalitat de proporcionar avantatges particulars a individus o grups.

Es deu a la asimetria informativa que existeix entre els polítics i els ciutadans.

Tot i que sembla més freqüent en les dictadures, les democràcies no n’estan exemptes.

Una de les variables independents que explica la corrupció és la manca d’un estat de dret. Una detecció eficaç i uns mecanismes per fer complir la llei són essencials per desincentivar les pràctiques corruptes.

Una segona variable que hi influeix és la manca d’alternança en el poder.

També hi ha qui diu que és una pràctica habitual en la majoria dels règims polítics.

6 – Falta de poder

Tothom té armes per defensar-se dels abusos de poder.

Les relacions de dominació són alhora relacions de resistència (Scott): sabotatges, mínim esforç, rumors, ocupacions... són formes de resistència (i no substituts seus).

.