El finiquito de la desviación y de la conducta desviada
From Francescroma
El Finiquito de la Desviación y de la conducta desviada
La defunció del concepte de desviació el situa Sumner al Regne Unit al 1975.
Si la conducta desviada és una qüestió ideològica, no té sentit parlar de desviació.
Lemert, des de la teoria de l'etiquetatge, parla de la desviació primàrioa (transitòria) i la desviació secundària (permanent).
Merton parla de les cinc possibles formes d'adaptació:
- Adaptació per conformitat
- Adaptació per innovació
- Adaptació ritual
- Adaptació per retirada
- Adaptació per rebelió
(Segons Nieto, només es pot parlar d'adaptació social en els casos de l'adaptació del conformista i l'adaptació del ritualista.)
Garfinkel i l'etnometodologia consideren que l'objectiu de la ciència és estudiar els mètodes que fa servir la gent per donar sentit i construir la realitat.
D'aquesta manera, la sociologia es converteix en una construcció de la vida quotidiana.
El problema és que l'etnometodologia no estudia el poder que hi ha al darrere de la construcció de la realitat.
Una altra mirada de la desviació és la que ofereix la Nova Criminologia:
- La Nueva Criminología de Taylor, Walton i Young
La Nova Criminologia pretén estudiar alhora l'estructura, el procés i la cultura com a parts d'una dialèctica contínua.
Segons la seva visió, la desviació és normal, perquè les persones s'esforcen conscientment per afirmar la diversitat humana. Ara el que cal és crear una societat en la que la realitat de la diversitat humana no estigui sotmesa al poder de criminalitzar.
Sumner també parla de la mort de la sociologia de la desviació tenint en compte les obres
- Criminología crítica de Taylor, Walton i Young (edt.)
- Resistance throught Rituals de Hall i Jefferson
La primera prescindeix de la desviació com a element d'anàlisi.
No tracten els individus desviats: veuen que existirà una nova societat que ens alliberarà de la desviació criminal (són neomarxistes).
Més que de desviació parlen d'excessos.
El problema que plantegen és el de la regulació (com es creen noves regles?).
La resposta és que les regles es creen en un procés materialista i històric.
La segona obra confirma l'abandonament del concepte de desviació i de persona desviada, però parteix de punts de vista teòrics diferents.
Per a ells, les subcultures en general es poden interpretar com a resolucions de problemes imaginaris que són fruits derivats de les relacions socials contradictòries.
La desviació, en la teoria i en la pràctica, s'ha d'entendre com una ideologia o una pràctica ideològica.
En resum: la sociologia de la desviació va ser una errada teòrica. Caldria haver parlat més d'una sociologia de la censura.
Tot això fa que Sumner aposti per canviar el significat del terme desviació i tots els que en deriven.
Si el segle XIX va suposar l'assentament del capitalisme i del control social, la nova criminologia es va lligar al desprendiment del control, de la regulació i del capitalisme. El seu paradigma va ser l'emancipació.
De la desviació i de la diversitat
-
