El finiquito de la desviación y de la conducta desviada
From Francescroma
El Finiquito de la Desviación y de la conducta desviada
La defunció del concepte de desviació el situa Sumner al Regne Unit al 1975.
Si la conducta desviada és una qüestió ideològica, no té sentit parlar de desviació.
Lemert, des de la teoria de l'etiquetatge, parla de la desviació primàrioa (transitòria) i la desviació secundària (permanent).
Merton parla de les cinc possibles formes d'adaptació:
- Adaptació per conformitat
- Adaptació per innovació
- Adaptació ritual
- Adaptació per retirada
- Adaptació per rebelió
(Segons Nieto, només es pot parlar d'adaptació social en els casos de l'adaptació del conformista i l'adaptació del ritualista.)
Garfinkel i l'etnometodologia consideren que l'objectiu de la ciència és estudiar els mètodes que fa servir la gent per donar sentit i construir la realitat.
D'aquesta manera, la sociologia es converteix en una construcció de la vida quotidiana.
El problema és que l'etnometodologia no estudia el poder que hi ha al darrere de la construcció de la realitat.
Una altra mirada de la desviació és la que ofereix la Nova Criminologia:
La Nueva Criminología de Taylor, Walton i Young
La Nova Criminologia pretén estudiar alhora l'estructura, el procés i la cultura com a parts d'una dialèctica contínua.
Segons la seva visió, la desviació és normal, perquè les persones s'esforcen conscientment per afirmar la diversitat humana. Ara el que cal és crear una societat en la que la realitat de la diversitat humana no estigui sotmesa al poder de criminalitzar.
-
