Main Page
From Metisgrup6
Jsanchezgarc (Talk | contribs) |
Erodriguezt (Talk | contribs) |
||
| Line 26: | Line 26: | ||
6. REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES. | 6. REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES. | ||
| + | |||
| + | |||
| + | ''' | ||
| + | == | ||
| + | == '''3.1. Trets característiques de la perspectiva quantitativa ==''' '''(EMMA)'''.''' == | ||
| + | |||
| + | '''1. Característiques''' | ||
| + | |||
| + | La metodología quantitativa o empírico-analítica es fonamenta en el paradigma positivista, i s’ocupa d’analitzar si la veritat científica és única i neutral, amb un procés d’interiorització dels mètodes propis de les ciències fisiconaturals, mirant d’establir relacions de causa-efecte. En la investigació quantitativa, la ciència es desenvolupa fent un ús del mètode científic, per tal de descriure, explicar i establir lleis generals, així com la reproducibilitat, la quantificació, la fragmentació de la realitat, la representativitat i l’objectibitat. | ||
| + | |||
| + | Aquesta perspectiva metodològica es caracteritza segons Latorre, del Rincón i Arnal (2003); Mateo i Vidal (2000) pels següents punts: | ||
| + | |||
| + | a. Visió objectiva, positivista, tangible i externa a l’investigador de la realitat educativa. | ||
| + | b. Busca generalitzar resultats a partir de mostres representatives i es centra en fenòmens observables. | ||
| + | c. Es basa en els principis d’objectivitat, evidencia empírica i quantificació. | ||
| + | d. La seva finalitat es conèixer i explicar la realitat per controlar-la i fer prediccions. Utilitzen bàsicament procediments hipoteticodeductius, a partir del contrast de teories. | ||
| + | e. Estableix com a criteris de qualitat la validesa (interna i externa), la fiabilitat i l’objectivitat. | ||
| + | f. Els instruments per a la recollida de dades impliquen la codificació dels fets. | ||
| + | g. L’anàlisi de les dades es quantitativa (deductiva i estadística). | ||
| + | |||
| + | '''2. Tipus de metodologies empirico-analítiques''' | ||
| + | |||
| + | Quan es parla de metodologia empirico-analítica, fem referència a la lògica dels mètodes, i per tant, als procediments de desenvolupament de la investigació en el seu conjunt. La metodologia experimental, quasiexperimental i no experimental o ex-post-facto són les tres modalitats que s’identifiquen dins de la metodologia quantitativa (Sans, 2004; Arnal, 2000, Mateo, 2000; Portell, Vives i Boixadós, 2003). | ||
| + | La metodologia experimental es caracteritza per un grau de control alt, a partir de la manipulació del fenòmen. Es basa en l’assignació al.leatòria dels subjectes en les diferents situacions experimentals, per tal de buscar l’equivalència estadística dels subjectes participants. Hi ha una manipulació de la variable independent i un control de les variables extranyes. Es mesura cada variable dependent i es comparen dos o més grups. Finalment s’en fa un ús d’estadístics inferencials. | ||
| + | La metodologia quasiexperimental presenta un grau de control mitjà a través de la provocació o manipulació del fenòmen, que normalment es duu a terme en situacions reals. Es manipula el fenomen i l’investigador determina els valors de la variable independent, segons la seva associació teòrica, quedant moltes variables extranyes significatives per controlar, si bé totes són susceptibles de control. Hi ha una assignació al.leatòria dels subjectes en les diferents situacions experimentals, per tal de buscar l’equivalència estadística dels subjectes participants. | ||
| + | Les metodologies ex-post-facto són les més utilitzades en l’àmbit educatiu, ja que proporcionen tècniques per a descriure la realitat, analitzar relacions, categoritzar, simplificar i organitzar les variables que configuren l’objecte d’estudi (Mateo, 2000). Aquestes es divideixen en quatre tipus: Estudis descriptius (estudis per enquesta, de casos i observacionals), estudis de desenvolupament (longitudinals, transversals i de cohorts), estudis comparativocausals, estudis correlacionals (de relacions, predictius) anlàlisi factorial, models causals o d’equacions estructurals). | ||
| + | |||
| + | '''3. El disseny d’investigació empirico-analítica''' | ||
| + | |||
| + | El disseny d’investigació que hem de preveure per donar resposta als objectius plantejats en l’estudi, validar o desestimar les hipòtesis i resoldre el problema d’investigació definit ha de preveure quines són les variables implicades i la seva operativització, els grups i nombre de subjectes de cada grup, l’assignació dels subjectes als grups, les categories de la variable independent i les fases del mesurament de la variable dependent. | ||
| + | |||
| + | Així, una vegada definit el problema d’investigació, les hipòtesis, feta la revisió documental, el disseny d’investigació i seleccionada la mostra corresponent, cal planificar el procés de recollida de dades i seleccionar les tècniques més adequades, per al nostre procés d’investigació quantitatiu. | ||
| + | Dins de les tècniques d’obtenció d’informació, Del Rincón i altres (1995) diferencien entre els instruments i les estratègies. Estratègies com l’entrevista, l’observació participant, l’anàlisi documental, l’autobiografia, i les històries de vida són tècniques que es refereixen a la manera de recollir la informació, mentre que instruments com ara els tests, les proves objectives, les escales, els qüestionaris i l’observació sistemàtica, són eines concretes de cada tècnica per tal de portar a la pràctica l’obtenció de la informació. Finalment, els mitjans audiovisuals o documentals són recursos utilitzats per l’investigador per al registre de les dades. | ||
| + | És important apropar-nos a l’objecte d’estudi des de diferents punts, i per tant cal combinar diverses estratègies i instruments per a la recollida de dades (estratègia de triangulació), que permet confrontar i comparar les dades recollides augmentant així el rigor i la qualitat de la investigació | ||
| + | La qualitat de les dades recollides es basa en la validesa i la fiabilitat de les estratègies i instruments del procés d’investigació. Així, es considera que un instrument o estratègia és vàlid quan mesura allò per a la qual cosa s’ha elaborat, per tant, la validesa es refereix a la correspondència entre l’instrument o estratègia i l’atribut que es pretén mesurar. | ||
| + | Un instrument o estratègia és fiable quan ens ofereix resultats similars en aplicar-la en situacions similars. | ||
| + | Un altre element a considerar és l’objectivitat, la qual implica que les dades i resultats obtinguts han de ser independents de la persona que aplica l’instrument o estratègia. | ||
| + | |||
| + | '''4. Anàlisi de dades''' | ||
| + | |||
| + | Un cop recollides les dades, cal organitzar-les, analitzar-les i interpretar-les per tal de conèixer i explicar la realitat per controlar-la i poder fer prediccions. Això se sol fer a través de procediments estadístics a través de l’estadística descriptiva (observació i descripció), estadística correlacional (establiment de relacions entre variables) i l’estadística inferencial (generalització de l’observació). | ||
| + | Vilar i Bisquerra (2004, p.260) descriuen tres fases en l’etapa de l’anàlisi de dades: anàisi exploratòria inicial (depuració de la matriu de dades i anàlisi descriptiva d’aquestes), anàlisi bivariable (mitjançant estudis inferencials) i anàlisi multivariant. | ||
| + | Actualment, la utilització de programes informàtics permeten agilitar i potenciar el procés de l’anàlisi estadística de manera molt significativa. | ||
Revision as of 17:26, 28 October 2007
GRUP 6 DE MÈTODES I TÈCNIQUES D'INVESTIGACIÓ EN LÍNIA (Emma Rodríguez, Josep Sánchez, Núria Talavera)
DIVERSITAT METODOLÒGICA EN LA INVESTIGACIÓ EDUCATIVA
Proposta inicial de guió
1. Concepte d’investigació educativa (introduir el concepte d’investigació i la seva aplicació a l’àmbit educatiu. Comentar trets característics de les ciències socials). (JOSEP)
2. Concepte de paradigma i principals paradigmes en les ciències socials (NÚRIA):
2.1. Paradigma positivista (NÚRIA)
2.2. Paradigma interpretatiu (NÚRIA)
2.3. Paradigma sociocrític (NÚRIA)
3. Concepte de mètode i tipus d’investigacions segons l’objectiu preferent (descriure, explicar, correlacionar, solucionar problemes pràctics) de la investigació. introducció de les perspectives metodològiques quantitativa i qualitativa.
3.1. Trets característiques de la perspectiva quantitativa (EMMA).
3.2. Trets característiques de la perspectiva qualitativa.
4. La investigació mixta: el paradigma emergent
5. CONCLUSIONS.
6. REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES.
==
3.1. Trets característiques de la perspectiva quantitativa == (EMMA).
1. Característiques
La metodología quantitativa o empírico-analítica es fonamenta en el paradigma positivista, i s’ocupa d’analitzar si la veritat científica és única i neutral, amb un procés d’interiorització dels mètodes propis de les ciències fisiconaturals, mirant d’establir relacions de causa-efecte. En la investigació quantitativa, la ciència es desenvolupa fent un ús del mètode científic, per tal de descriure, explicar i establir lleis generals, així com la reproducibilitat, la quantificació, la fragmentació de la realitat, la representativitat i l’objectibitat.
Aquesta perspectiva metodològica es caracteritza segons Latorre, del Rincón i Arnal (2003); Mateo i Vidal (2000) pels següents punts:
a. Visió objectiva, positivista, tangible i externa a l’investigador de la realitat educativa. b. Busca generalitzar resultats a partir de mostres representatives i es centra en fenòmens observables. c. Es basa en els principis d’objectivitat, evidencia empírica i quantificació. d. La seva finalitat es conèixer i explicar la realitat per controlar-la i fer prediccions. Utilitzen bàsicament procediments hipoteticodeductius, a partir del contrast de teories. e. Estableix com a criteris de qualitat la validesa (interna i externa), la fiabilitat i l’objectivitat. f. Els instruments per a la recollida de dades impliquen la codificació dels fets. g. L’anàlisi de les dades es quantitativa (deductiva i estadística).
2. Tipus de metodologies empirico-analítiques
Quan es parla de metodologia empirico-analítica, fem referència a la lògica dels mètodes, i per tant, als procediments de desenvolupament de la investigació en el seu conjunt. La metodologia experimental, quasiexperimental i no experimental o ex-post-facto són les tres modalitats que s’identifiquen dins de la metodologia quantitativa (Sans, 2004; Arnal, 2000, Mateo, 2000; Portell, Vives i Boixadós, 2003). La metodologia experimental es caracteritza per un grau de control alt, a partir de la manipulació del fenòmen. Es basa en l’assignació al.leatòria dels subjectes en les diferents situacions experimentals, per tal de buscar l’equivalència estadística dels subjectes participants. Hi ha una manipulació de la variable independent i un control de les variables extranyes. Es mesura cada variable dependent i es comparen dos o més grups. Finalment s’en fa un ús d’estadístics inferencials. La metodologia quasiexperimental presenta un grau de control mitjà a través de la provocació o manipulació del fenòmen, que normalment es duu a terme en situacions reals. Es manipula el fenomen i l’investigador determina els valors de la variable independent, segons la seva associació teòrica, quedant moltes variables extranyes significatives per controlar, si bé totes són susceptibles de control. Hi ha una assignació al.leatòria dels subjectes en les diferents situacions experimentals, per tal de buscar l’equivalència estadística dels subjectes participants. Les metodologies ex-post-facto són les més utilitzades en l’àmbit educatiu, ja que proporcionen tècniques per a descriure la realitat, analitzar relacions, categoritzar, simplificar i organitzar les variables que configuren l’objecte d’estudi (Mateo, 2000). Aquestes es divideixen en quatre tipus: Estudis descriptius (estudis per enquesta, de casos i observacionals), estudis de desenvolupament (longitudinals, transversals i de cohorts), estudis comparativocausals, estudis correlacionals (de relacions, predictius) anlàlisi factorial, models causals o d’equacions estructurals).
3. El disseny d’investigació empirico-analítica
El disseny d’investigació que hem de preveure per donar resposta als objectius plantejats en l’estudi, validar o desestimar les hipòtesis i resoldre el problema d’investigació definit ha de preveure quines són les variables implicades i la seva operativització, els grups i nombre de subjectes de cada grup, l’assignació dels subjectes als grups, les categories de la variable independent i les fases del mesurament de la variable dependent.
Així, una vegada definit el problema d’investigació, les hipòtesis, feta la revisió documental, el disseny d’investigació i seleccionada la mostra corresponent, cal planificar el procés de recollida de dades i seleccionar les tècniques més adequades, per al nostre procés d’investigació quantitatiu. Dins de les tècniques d’obtenció d’informació, Del Rincón i altres (1995) diferencien entre els instruments i les estratègies. Estratègies com l’entrevista, l’observació participant, l’anàlisi documental, l’autobiografia, i les històries de vida són tècniques que es refereixen a la manera de recollir la informació, mentre que instruments com ara els tests, les proves objectives, les escales, els qüestionaris i l’observació sistemàtica, són eines concretes de cada tècnica per tal de portar a la pràctica l’obtenció de la informació. Finalment, els mitjans audiovisuals o documentals són recursos utilitzats per l’investigador per al registre de les dades. És important apropar-nos a l’objecte d’estudi des de diferents punts, i per tant cal combinar diverses estratègies i instruments per a la recollida de dades (estratègia de triangulació), que permet confrontar i comparar les dades recollides augmentant així el rigor i la qualitat de la investigació La qualitat de les dades recollides es basa en la validesa i la fiabilitat de les estratègies i instruments del procés d’investigació. Així, es considera que un instrument o estratègia és vàlid quan mesura allò per a la qual cosa s’ha elaborat, per tant, la validesa es refereix a la correspondència entre l’instrument o estratègia i l’atribut que es pretén mesurar. Un instrument o estratègia és fiable quan ens ofereix resultats similars en aplicar-la en situacions similars. Un altre element a considerar és l’objectivitat, la qual implica que les dades i resultats obtinguts han de ser independents de la persona que aplica l’instrument o estratègia.
4. Anàlisi de dades
Un cop recollides les dades, cal organitzar-les, analitzar-les i interpretar-les per tal de conèixer i explicar la realitat per controlar-la i poder fer prediccions. Això se sol fer a través de procediments estadístics a través de l’estadística descriptiva (observació i descripció), estadística correlacional (establiment de relacions entre variables) i l’estadística inferencial (generalització de l’observació). Vilar i Bisquerra (2004, p.260) descriuen tres fases en l’etapa de l’anàlisi de dades: anàisi exploratòria inicial (depuració de la matriu de dades i anàlisi descriptiva d’aquestes), anàlisi bivariable (mitjançant estudis inferencials) i anàlisi multivariant. Actualment, la utilització de programes informàtics permeten agilitar i potenciar el procés de l’anàlisi estadística de manera molt significativa.
