Tema 9
From Francescroma
Tema 9 – La democràcia. Com funciona?
Hi ha tres models de democràcia representativa:
• Sistema presidencialista – Estats Units
• Sistema parlamentari – Gran Bretanya
• Sistema mixt presidencialista-parlamentari – França, Portugal, etc.
Les diferències radiquen sobretot en els mecanismes per triar els tres poders i com es distribueixen entre ells l’autoritat.
1 – Sistema presidencialista
El president és el cap de l’estat i del govern, o sigui que és un govern d’un sol cap i té poders constitucional per prendre decisions.
No només té poders cerimonials i no comparteix el poder executiu amb un altre cap de govern (com podria ser el primer ministre).
El president es pot triar directament o indirectament. Comparteix el poder amb l’assemblea legislativa i ha de respectar el poder judicial: separació de poders i sistema de frens i contrapesos.
El cas americà:
• El president i el congrés es trien de manera separada. El congrés i el senat els trien directament els electors. Però el Congrés no tria el president, només el pot destituir en casos excepcionals (crims greus i delictes) no per motius polítics. El president no té perquè respondre a preguntes del Congrés, només hi ha de fer un informe anual (estat de la nació).
• Per elaborar les lleis cal buscar un equilibri entre el congrés i el president. Només membres del congrés poden proposar lleis, de manera que el president ha de fer presentar les seves propostes per algun congressista. Les lleis les aproven les cambres i les firma el president, però les pot vetar. Alhora, el congrés pot invalidar el veto del president per una majoria de 2/3.
• El tribunal suprem pot anul•lar les lleis inconstitucionals
• Però el president, el congrés i els estats poden ignorar les decisions del Suprem si actuen conjuntament.
2 – Sistema parlamentari
És el més freqüent.
El cap del govern (govern= primer ministre + ministres) és el màxim responsable de la presa de decisions en el país. Normalment hi ha un cap d’estat amb poc poder efectiu.
El govern es tria per un doble mecanisme:
• L’electorat tria la composició de l’assemblea
• L’assemblea legislativa tria el cap del govern.
La separació entre poder legislatiu i executiu no és tan clara com en el cas presidencialista. Més aviat col•laboren. El govern neix de l’assemblea i és responsable davant d’aquesta.
• Per això es produeix el vot d’investidura.
• En general, el govern ha de presentar i defensar les seves polítiques davant de l’assemblea.
• L’assemblea pot destituir el govern: moció de censura.
• (també cal tenir present el vot de confiança)
3 – El sistema mixt
També es coneix com a semipresidencialisme. En aquest cas, tant el president del govern com el cap de l’estat tenen considerables poders de decisió. Normalment el president és triat pels electors i el primer ministre pel parlament. O sigui que hi ha un executiu dual.
El que es pretén és tenir un sistema ràpid i eficient de decisió, que no depengui de les oposicions dins del parlament. El perill és si el president abusa del seu poder.
Pot passar que el president i el primer ministre siguin de partits diferents, fins i tot oposats. El president pot nomenar un primer ministre, però l’assemblea li pot rebutjar, de manera que es veurà obligat a presentar un d’un partit diferent o contrari. Això és el que es coneix com cohabitació.
Sistemes electorals
Eleccions presidencials: quan els electors trien directament el president (França, Rússia) pot ser que es faci a una volta o a dues. Si en la primera volta s’obté la majoria absoluta, no cal fer la segona. Si no, els dos candidats més votats passen a la segona volta.
En el cas americà, els electors trien els electors presidencials (col•legi electoral), que són qui vota el president. En alguns estats, qui guanya el màxim de vots populars s’apunta tots els vots electorals. Un candidat pot guanyar el vot popular, però pot perdre els vots dels col•legis electorals.
Eleccions legislatives:
Sistema majoritari – en els districtes electorals es tria un o diversos representants a la cambra (districte uninominal o districte plurinominal). Al districte uninominal també se’l coneix com a sistema de mandat.
En aquest sistema, el guanyador s’ho emporta tot. Això pot crear diferències entre els vots i el pes que es tingui al parlament.
És un sistema que castiga els partits petits, de manera que acaba generant sistemes a la pràctica bipartidistes.
Sistema de representació proporcional - el percentatge d’escons d’un partit al parlament és més o menys igual que el seu percentatge de vots en les eleccions a escala nacional.
És més representatiu, però potser menys eficaç.
Moltes vegades s’apliquen els umbrals electorals (percentatge mínim de vots per arribar al repartiment d’escons). A Espanya és del 3%.
En aquest cas es vota més el partit que no la persona. En alguns països nòrdics, es vota per llistes, però dins de la llista els electors poden triar els noms de les persones que volen que surtin elegides.
És més representatiu de les minories.
A Alemanya tenen un sistema mixt en què la meitat dels escons del Bundestag es trien per sistema proporcional i l’altra meitat per sistema majoritari. Japó i Rússia tenen sistemes semblants.
