Mètodes i tècniques

From Francescroma

Ruiz, Aristegui, Melgosa (2002) plantegen que hi ha dos grans estils d'investigació: el qualitatiu i el quantitatiu.

Partint de la idea que els fets reals existeixen, el mètode quantitatiu vol donar a conèixer les característiques comuns d'aquests fets. Els fets socials tenen lleis que la ciència pot descobrir. Per això es recorre a nombres, taules i tests estadístics.

L'estil qualitatiu, per contra, es preocupa pel significat dels fets en el seu propi context cultural, donant més importància als aspectes subjectius: s'explora el significat de la realitat per als actors humans. Per això l'estudi del llenguatge i dels símbols esdevé essencial.

En un sentit semblant, Marquès (1996), seguint Arnal, planteja que en les ciències socials es poden trobar tres paradigmes d'investigaió

- Positivista (racionalista, cuantitativo), que pretende explicar i predecir hechos a partir de relaciones causa-efecto (se busca descubrir el conocimiento). El investigador busca la neutralidad, debe reinar la objetividad. Se centra en aspectos observables y que se pueden cuantificar

- Interpretativo o hermenéutico (naturalista, cualitativo), que pretende comprender e interpretar la realidad, los significados y las intenciones de las personas (se busca construir nuevo conocimiento). El investigador se implica

- Sociocrítico, que pretende ser motor de cambio y transformación social, emancipador de las personas, utilizando a menudo estrategias de reflexión sobre la práctica por parte de los propios actores (se busca el cambio social). El investigador es un sujeto más, comprometido en el cambio.

Pere Marquès posa de manifest que la metodologia qualitativa va ser durant molt temps mal vista perquè se suposava que era menys rigorosa. Malgrat tot, avui dia està força acceptat, si més no en el món educatiu, que

"un fenómeno admite diversas interpretaciones. Muchas veces hay una interrelación entre el investigador y los objetos de investigación, pero las observaciones y mediciones que se realizan se consideran válidas mientras constituyan representaciones auténticas de alguna realidad. Los resultados no pueden constituir conclusiones generalizables, pero si pueden ser comparables y aportar información relevante para otras situaciones y entornos concretos.

Pita & Pértegas plantegen que una de les diferències que es troba entre ambdós estils és que la metodologia qualitativa fa servir una base fenomenològica mentre que les tècniques quantitatives es basen més en el positivisme.

Des del meu punt de vista, una distinció important és el fet de treballar sobre dos tipus de llenguatges diferents:

- Metodologia quantitativa: llenguatge matemàtic

- Metodologia qualitativa: llenguatge no matemàtic

Olsen (2004) parlant de la triangulació, planteja l'existència de tres posicions en relació a les possibilitats de cooperació entre metodologies qualitatives i quantitatives:

- empirisme

- constructivisme

- realisme

TOT EL QUE HI HAVIA AQUÍ SOTA HA PASSAT A "DISCUSSION" (pestanya a dalt)

.