De la desviació i de la diversitat
From Francescroma
Teoria de la disuació
Existeixen unes mesures instrumentals que anul·len teòricament i impedeixen o contrarresten a la pràctica les conductes desviades.
Cal aplicar la llei de manera severa, segura i ràpida. En el fons els subjectes socials calculen les seves conductes racionalment.
Una teoria alternativa planteja que la llei és un instrument que serveix per als interessos de grups específics.
El delicte està a mans dels qui detenten el poder (defineixen el delicte i construeixen la realitat). La realitat social, a més de construïda, està marcada per uns quants agents que posseeixen el poder. Les persones que no l'assumeixen i contesten la llei, incorren en conductes delictives.
El fet que determinats subjectes socials a través de les seves accios exerceixin control social no els eximeix de què practiquin conductes desviades. Els controladors socials es converteixen així en un tipus de desviats molt especials: desviats de gran poder. L'important és demanar qui són els controladors i no qui són els desviats.
La desviació com a objecte d'estudi s'ha convertit en una falàcia sociològica basada en tres principis:
- Generalització: les conductes desviades varen ser analitzades de manera uniforme (teoria no validada empíricament)
- Universalització: aplicació d'una lògica descontextualitzada (tampoc validada empíricament)
- Esencialització: generada pel despreniment teòric de la història.
-
