Acción desviada, conducta desviada y alteridad

From Francescroma

Revision as of 16:37, 2 November 2011 by Froma (Talk | contribs)

C. Sumner (Sociología de la desviación. Un obituario, 1994) situa el naixement de la sociologia de la desviació al 1895 quan Durkheim publica les Regles del Mètode Sociològic.

El primer llibre de text que en parla es publica al 1957

També situa la mort d'aquesta disciplina al 1975.


Durkheim veu en l'anomia el germen de la desviació, que es manifesta en distanciaments de la norma social, que és infringida. La desviació no és la diferència, però tampoc un delicte: es troba entre ambdues.

  • Diferència: una anomia mal vista socialment, però que es tolera
  • Delicte: No té un contingut universal, sinó que és una manifestació del sentiment col·lectiu en un temps i lloc concrets.
  • Desviació: té una certa dosi d'anticipació i els desviats tenen una certa actitud visionària.

Per a Durkheim,

- Els subjectes que es desvien de la norma es tornen patològics (anomalies psicològiques o morals)

- la gestió de l'estat anímic i moral de la societat es fa mitjançant estadítiques

- La llei és el garant del sentiment col·lectiu (que està més enllà dels sentiments individuals)

- La sociologia -com a ciència- es desvincula del compromís polític.

Als anys 50 als Estats Units es comença a acceptar que existeix una sociologia de la desviació: al 1957 Marshall Clinard publica Sociologia de les conductes desviades.

Alguns autors distingeixen entre conducta desviada i acte o acció desviada.

La conducta desviada per a aquests autors consiteix en la violació d'algunes normes col·lectives. L'acte o acció desviats corresponen a la conducta qu ed'alguna manera es proscriu.

Per a Clinard són desviacions les conductes que representen un nivell suficient de desaprovació i que, a més, excedeixen els límits de tolerància d'una comunitat donada.

Altres autors, com Sagarin consideren la desviació com el conjunt de condicions, persones i actes o accions que la societat devalua. Aquí l'important és la societat i no la comunitat.




--

Personal tools