Mètodes i tècniques
From Francescroma
Line 5: | Line 5: | ||
L''''estil qualitatiu''', per contra, es preocupa pel ''significat dels fets'' en el seu propi context cultural, donant més importància als aspectes subjectius: s'explora el significat de la realitat per als actors humans. Per això l'estudi del llenguatge i dels símbols esdevé essencial. | L''''estil qualitatiu''', per contra, es preocupa pel ''significat dels fets'' en el seu propi context cultural, donant més importància als aspectes subjectius: s'explora el significat de la realitat per als actors humans. Per això l'estudi del llenguatge i dels símbols esdevé essencial. | ||
- | En un sentit semblant, [http://dewey.uab.es/pmarques/edusoft.htm Marquès] (1996) planteja | + | En un sentit semblant, [http://dewey.uab.es/pmarques/edusoft.htm Marquès] (1996), seguint Arnal, planteja que en les ciències socials es poden trobar tres paradigmes d'investigaió |
+ | |||
+ | ''- '''Positivista''' (racionalista, cuantitativo), que pretende explicar i predecir hechos a partir de relaciones causa-efecto (se busca descubrir el conocimiento). El investigador busca la neutralidad, debe reinar la objetividad. Se centra en aspectos observables y que se pueden cuantificar | ||
+ | |||
+ | - '''Interpretativo''' o hermenéutico (naturalista, cualitativo), que pretende comprender e interpretar la realidad, los significados y las intenciones de las personas (se busca construir nuevo conocimiento). El investigador se implica | ||
+ | |||
+ | - '''Sociocrític'''o, que pretende ser motor de cambio y transformación social, emancipador de las personas, utilizando a menudo estrategias de reflexión sobre la práctica por parte de los propios actores (se busca el cambio social). El investigador es un sujeto más, comprometido en el cambio.'' | ||
+ | |||
+ | |||
+ | |||
Revision as of 19:29, 1 April 2007
Ruiz, Aristegui, Melgosa (2002) plantegen que hi ha dos grans estils d'investigació: el qualitatiu i el quantitatiu.
Partint de la idea que els fets reals existeixen, el mètode quantitatiu vol donar a conèixer les característiques comuns d'aquests fets. Els fets socials tenen lleis que la ciència pot descobrir. Per això es recorre a nombres, taules i tests estadístics.
L'estil qualitatiu, per contra, es preocupa pel significat dels fets en el seu propi context cultural, donant més importància als aspectes subjectius: s'explora el significat de la realitat per als actors humans. Per això l'estudi del llenguatge i dels símbols esdevé essencial.
En un sentit semblant, Marquès (1996), seguint Arnal, planteja que en les ciències socials es poden trobar tres paradigmes d'investigaió
- Positivista (racionalista, cuantitativo), que pretende explicar i predecir hechos a partir de relaciones causa-efecto (se busca descubrir el conocimiento). El investigador busca la neutralidad, debe reinar la objetividad. Se centra en aspectos observables y que se pueden cuantificar
- Interpretativo o hermenéutico (naturalista, cualitativo), que pretende comprender e interpretar la realidad, los significados y las intenciones de las personas (se busca construir nuevo conocimiento). El investigador se implica
- Sociocrítico, que pretende ser motor de cambio y transformación social, emancipador de las personas, utilizando a menudo estrategias de reflexión sobre la práctica por parte de los propios actores (se busca el cambio social). El investigador es un sujeto más, comprometido en el cambio.
Pita & Pértegas plantegen que una de les diferències que es troba entre ambdós estils és que la metodologia qualitativa fa servir una base fenomenològica mentre que les tècniques quantitatives es basen més en el positivisme.
- Des del meu punt de vista, una distinció important és el fet de treballar sobre dos tipus de llenguatges diferents:
- Metodologia quantitativa: llenguatge matemàtic - Metodologia qualitativa: llenguatge no matemàtic
Olsen (2004) parlant de la triangulació, planteja l'existència de tres posicions en relació a les possibilitats de cooperació entre metodologies qualitatives i quantitatives:
- empirisme
- constructivisme
- realisme
Aquí sota es pot anar escrivint tot el que es vulgui, posant links, etc.
Per fer-ho, a dalt on diu "editar"
Els links de color vermell vol dir que encara no s'ha editat: proposta de feina a fer.
Hola Francesc:
T'acabo d'escriure un missatge ben llarg i no l'he sabut salvar! Només et saludava i felicitava pel Wiki, però també et preguntava algunes coses. En l'enunciat de l'activitat deia que s'havia de fer un assaig individual, però ens han establert aquestes parelles. Com va la cosa, és individual l'assaig o es per parelles?
També que sàpigues que d'aquí a Dimecres que ve em connectaré al Wiki diariament, així podem anar fent feina, ok?
Fins aviat,
Enric
Jo entenc que el treball és en equip (parelles), però ara que ho dius, no ho tinc clar. Et sembla de treballar amb el wiki? Si és així, li podem dir al David, per si hi vol posar el nas. Aniré introduint algunes coses en els propers dies. Francesc
___________
Si, li podem comentar a en David. De fet ell en un dels seus missatges ens proposava inscriure'ns en un lloc. Jo hho he fet però després d'inscriure'm se m'ha tallat la comunicació.
Treballem aquí que penso que serà més còmode. En David deia que no hi ha problemes perquè muntem el Wiki on ens sembli.
Seguim
Enric
Som hi
______________
Bé Francesc, aquesta és la primera intervenció amb "cara i ulls" després de tota la qüestió tècnica. Així i tot els comentaris que puc fer són encara molt bàsics i elementals. Ja m'he llegit el text tres vegades (me n'he fet un resum, si vols te'l passo en pdf, fa 24 pàgines enlloc de 46). En aquests moments, però, el planteig que faig de l'activitat (l'assaig) no deixa de ser un resum del que he llegit. És a dir que no crec tenir encara suficient criteri per a fer poca cosa més que resumir les diferents aproximacions i teories que s'exposen en el Bloc 2 en qüestió.
De tota manera, t'haig de dir també, que en l'altra assignatura que faig d'investigació (no recordo si també hi ets) ens fan analitzar informes d'investigació sobre diversos temes. Tot i que en Julio (el consultor) ens insta a escollir-ne un i analitzar-lo a fons, jo sempre començo per una lectura ràpida de tots. Això, fins ara, m'ha anat molt bé, per exemple per a començar a distingir bé entre investigació quantitativa i qualitativa. L'altra cosa que he començat a observar és tota la sèrie de matisos, la combinació de tècniques i metodologies que es donen en el camp de l'e-research, al mateix temps que les 'mentides' que es fan a si mateixos els investigadors. Per exemple, informes de tall absolutament quantitatiu que intenten 'disfressar' la fredor de les xifres amb elements més personals, anecdòtics, etc. I viceversa, treballs qualitatius que intenten 'disfressar-se' de rigor afegint algunes xifres estadístiques.
Aquest és un dubte important que tinc ara mateix: quin sentit té (creus que té) un estudi de cas fet sobre un grup de 30 persones i que inclogui estadística (% sobre diferents ítems) i que encara, després, en les conclusions estigui dient "Es demostra que la població ...." Osti tu, 30 persones són "la població"?
Tu ja tens ja experiència com a investigador, no? T'has trobat situacions d'aquestes?
Enric
El tema d'un estudi sobre 30 casos fent estadístiques, si realment és així, és més que lamentable. Ara bé, sospito (vull sospitar) que és un estudi qualitatiu. Això em porta a un punt important, el de la representativitat:
- un estudi qualitatiu només pretén conèixer la realitat dels casos estudiats (en aquest cas 30)
- Els estudis quantitatius volen extrapolar les seves dades a la resta de la població (aquí cal distingir entre mostra i població).
Suposo que no et servirà de consol, però aquesta setmana passada vaig estar en un congrés "nacional" on es va presentar un estudi fet a partir de 70 respostes/persones tretes d'una enquesta penjada a internet. Realment és prendre-li el pèl al personal!!!!
.