De la desviació i de la diversitat
From Francescroma
| (One intermediate revision not shown) | |||
| Line 10: | Line 10: | ||
El fet que determinats subjectes socials a través de les seves accios exerceixin control social no els eximeix de què practiquin conductes desviades. Els controladors socials es converteixen així en un tipus de desviats molt especials: desviats de gran poder. L'important és demanar qui són els controladors i no qui són els desviats. | El fet que determinats subjectes socials a través de les seves accios exerceixin control social no els eximeix de què practiquin conductes desviades. Els controladors socials es converteixen així en un tipus de desviats molt especials: desviats de gran poder. L'important és demanar qui són els controladors i no qui són els desviats. | ||
| + | |||
| + | La desviació com a objecte d'estudi s'ha convertit en una falàcia sociològica basada en tres principis: | ||
| + | |||
| + | * Generalització: les conductes desviades varen ser analitzades de manera uniforme (teoria no validada empíricament) | ||
| + | * Universalització: aplicació d'una lògica descontextualitzada (tampoc validada empíricament) | ||
| + | * Esencialització: generada pel despreniment teòric de la història. | ||
| + | |||
| + | --> Les conductes desviades no responen a l'esquema GUE (generalització, universalització, essencialització) que la sociologia de la desviació va introduir en les seves reflexions teòriques sobre el "descentrat". | ||
| + | |||
| + | La sociologia de la diversitat també ha de tenir en compte la regulació. | ||
| + | |||
| + | |||
| + | [[Razones que justifican la diversidad en sociología]] | ||
| + | |||
Current revision as of 11:42, 7 December 2011
Teoria de la disuació
Existeixen unes mesures instrumentals que anul·len teòricament i impedeixen o contrarresten a la pràctica les conductes desviades.
Cal aplicar la llei de manera severa, segura i ràpida. En el fons els subjectes socials calculen les seves conductes racionalment.
Una teoria alternativa planteja que la llei és un instrument que serveix per als interessos de grups específics.
El delicte està a mans dels qui detenten el poder (defineixen el delicte i construeixen la realitat). La realitat social, a més de construïda, està marcada per uns quants agents que posseeixen el poder. Les persones que no l'assumeixen i contesten la llei, incorren en conductes delictives.
El fet que determinats subjectes socials a través de les seves accios exerceixin control social no els eximeix de què practiquin conductes desviades. Els controladors socials es converteixen així en un tipus de desviats molt especials: desviats de gran poder. L'important és demanar qui són els controladors i no qui són els desviats.
La desviació com a objecte d'estudi s'ha convertit en una falàcia sociològica basada en tres principis:
- Generalització: les conductes desviades varen ser analitzades de manera uniforme (teoria no validada empíricament)
- Universalització: aplicació d'una lògica descontextualitzada (tampoc validada empíricament)
- Esencialització: generada pel despreniment teòric de la història.
--> Les conductes desviades no responen a l'esquema GUE (generalització, universalització, essencialització) que la sociologia de la desviació va introduir en les seves reflexions teòriques sobre el "descentrat".
La sociologia de la diversitat també ha de tenir en compte la regulació.
Razones que justifican la diversidad en sociología
-
