Editing Tema 6

'''Tema 6 – L’estat i les seves institucions'''


Estat fa referència a totes les institucions de govern i administració d’un país, així com els funcionaris i empleats que treballen en elles. En un sentit més lax, es parla d’estat també per fer referència a les normes i principis que guien el funcionament d’aquestes institucions. 

La seva característica més important és que té la capacitat d’elaborar i fer complir lleis aplicables a tota la població (controla la policia, els tribunals i l’exèrcit). Weber va dir que era ...

En política també es parla d’estat per referir-se a tot un país o d’una determinada unitat política (els estats en sistemes federals). 


2 – Els atributs de l’estat

•	Sobirania: capacitat exclusiva per a governar la col•lectivitat que habita en el territori d’un país, sense la interferència de forces externes. Per assegurar-ho, s’estableixen relacions diplomàtiques amb altres estats. 
•	Legitimitat: dret justificable a governar (legitimitat)
•	Autonomia: independència de les autoritats estatals respecte a la població (l’autonomia total seria la dictadura). 

3 – Els objectius de l’estat


4 – Les institucions de l’estat

Des del punt de vista de l’institucionalisme (enfocament que creu que els resultats polítics s’expliquen en funció del marc institucional d’un país i no per la pressió de persones o grups), per entendre la realitat política cal estudiar les institucions estatals més importants: 

•	Poder executiu: òrgans encarregats d’executar la legislació en forma de polítiques públiques (presidents del govern, primers ministres i ministres). Cal distingir entre la el cap de l’estat i el cap del govern. En sistemes parlamentaris (on el govern el tria el parlament) el cap de l’estat acostuma a tenir poc o nul poder real). És el cas de les monarquies parlamentàries. En canvi, el cap del govern acostuma a ser el principal responsable polític del país (junt als ministres i alguns alts funcionaris en alguns casos). En sistemes no parlamentaris els caps de l’estat tenen més poder (Estats Units o França). 
•	Poder legislatiu: òrgans que elaboren les lleis i que representen els ciutadans en el moment de la seva elaboració. També fan la funció de control parlamentari (del govern). En sistemes parlamentaris, trien el cap del govern i li demanen responsabilitats; en sistemes presidencialistes, el poder de l’assemblea i del president estan més o menys equilibrats. 
Les assemblees legislatives poden ser unicamerals o bicamerals. Les unicamerals són més àgils, però semblen menys representatives (la segona cambra té una funció més territorial). 
•	Poder judicial: òrgans encarregats de fer complir les lleis. En alguns casos, poden restringir les decisions dels governs i els parlaments. En altres, depenen dels governants (no democràcia). 
•	També cal parlar de dues institucions de l’estat més: 
o	L’administració: òrgans encarregats de triar la forma de posar en pràctica les polítiques públiques i dur-les a terme.
o	L’exèrcit


5- Com s’organitzen els estats?


Hi ha dos tipus d’estats, els centralitzats (estats unitaris) i les federacions, en les quals es combina un govern central fort amb una autoritat inferior també fortes. També es pot parlar d’estats descentralitzats, com el cas espanyol. Les confederacions presenten un govern central molt lax (defensa i poca cosa més) i unes unitats territorials amb importants poders, fins i tot independència. 


6 – Traves a l’eficàcia governamental


•	Govern dividit: quan el poder executiu el controla un partit i l’assemblea un altre (oposició). En els sistemes parlamentaris això es fa més difícil (el govern el tria el parlament). 
•	Possibilisme: les lleis no són les millors, sinó les millors que es poden tirar endavant en una situació política concreta. 
•	No hi ha actors unitaris, i per tant, apareixen processos polítics incrementalistes (els canvis són marginals i no radicals).

En aquest apartat apareix la definició de burocràcia de Weber: jerarquia, especialització (divisió del treball) regles impersonals i racionalitat.