Badahó

From Estrepeya

(Difference between revisions)
(Economía)
(RpHOYG Great article post.Much thanks again. Will read on...)
 
(14 intermediate revisions not shown)
Line 1: Line 1:
-
{| {{fichabonita}}
+
RpHOYG Great article post.Much thanks again. Will read on...
-
|+ <big>'''Badahó'''</big>
+
-
|-
+
-
| style="background:#efefef;" align="center" colspan="2" |
+
-
{| border="0" cellpadding="2" cellspacing="0"
+
-
|-
+
-
| align="center" width="140" | [[Image:Badaho.gif|75px|Escú de Badahó]]
+
-
| align="center" width="140" | [[Image:Puerta Palmas.jpg|250px]]
+
-
|}
+
-
|-
+
-
| '''País''' || España
+
-
|-
+
-
| • '''Comuniá Autónoma''' || Estremaúra
+
-
|-
+
-
| • '''Provincia''' || Badahó
+
-
|-
+
-
| • '''Comarca''' || de Badahó
+
-
|-
+
-
| '''Ubicación''' || 38°52′ 59 N°006′ 58
+
-
|-
+
-
| '''Artitú''' || 185msnm
+
-
|-
+
-
| • '''Distancia''' || 404 km a Madrid
+
-
|-
+
-
| • '''Superficie''' || 1.500 km²
+
-
|-
+
-
| '''Hundación''' || 875 dC
+
-
|-
+
-
| '''Población''' || 148.769 hab. (2006)
+
-
|-
+
-
| • '''Densiá''' || 93 hab./km²
+
-
|-
+
-
| '''Hentiliciu''' || ''Pacense''
+
-
|-
+
-
| '''Cóigu postal''' || 060XX
+
-
|-
+
-
| '''Alcaldi''' || Miguel Celdrán (PP)
+
-
|-
+
-
| '''Sitiu web''' || www.aytobadajoz.es
+
-
 
+
-
|-
+
-
|}
+
-
 
+
-
'''Badahó''' es una ciá española situá nel suroesti la Península Ibérica, a orillas del riu Guadiana, unta Purtugal. Es la capital de la provincia omónima. Es amás el mayol y más pobláu núcleu urbanu d'[[Estremaúra]], con 148.769 abitantis (hormi el censu municipal a 10-10-2006). El su clima es oceánicu continental con ibielnus frescus (con una meya de 13,9° de máisima y 3,2° de ménima en eneru), i veranus calurosus (entri 34,3° i 17,0° de meya en hulio), con máisimas asolutas que superan los 40° tolus añus (45,0° el 1 d'agosto de 2003). La su economía se basa nel setol servicius, en huendu gran enlaci comercial pal suroesti la Península Ibérica.
+
-
 
+
-
== Estoria ==
+
-
 
+
-
Badahó hue hundá nel 875 pol rebeldi mulaí Ibn Marwan, inqui los primerus asentamientus umanus pahin arremontalsi pala prestoria.
+
-
 
+
-
[[Image:Praza Arta.jpg|thumb|right|Golia e la Praza Arta de Badahó.]]
+
-
 
+
-
Froreció una próspera ciá aína, en huendu la más emportanti hundá rondaenti polus ispanuárabis. Tuvu perióus d'independencia, comu la épuca ena cuala la gobernarun los Marwan, u la de los reinus taifas. A la épuca e la primera Taifa preteneci la Torri d'Espantaperrus, d'orihin almohade i pranta otogonal, costruíu en 1169 ([http://www.guiacampsa.com/bienvenidoalinfinito/gcampsa/OcioViajes/UnoContenidos/Monumentos.asp?idmunicipio=877&codmonumento=38294&nombre=Alc%E1zar,%20Torre%20de%20Espantaperros%20y%20Recinto%20de%20Badajoz%20&Nivel=012 Guía Campsa]).
+
-
 
+
-
La Taifa de Badahó]] golviósi la más estensa entri tolas taifas de la península. Abadaba nu Estremaúra namás, sinu tamién una güena parti Purtugal, encluía Lisboa i los lindis col Dueru.[[Image:REINOSTAIFAS.jpg|thumb|200px|left|Reinus de Taifas ena península Ibérica pal 1030]]
+
-
 
+
-
La ciá hue conquistá pol Alfonso IX, rei de Lión, el 19 de marzu de 1230.
+
-
 
+
-
Aluu de pasal un perió d'ecaencia, nel cualu la ciá se queó güera, Badahó tuvu una renacencia pol mé la su condición de ciá rayana.
+
-
 
+
-
Endi la ciá salió Felipe II en 1580 pa anesionalsi Purtugal, inti nel cualu la corti muosi a Badahó, ondi espenó la reina Ana d'Austria.
+
-
 
+
-
Endi 1580 ata hata 1640 la asencia de guerras hadi frorecel la ciá denuevu.
+
-
 
+
-
Nuevaenti la ciá s'atopó con un perió de guerras. Primeru la guerra de Restauración Purtuguesa, i endispués, la guerra de Sucesión española. En dambas dos recebió numirosas hiendas i aseyus. Pol esti motivu la ciá nu tieni grandis eificius que s'enhieltasin nel tiempu. En chambu abemus eredáu las soberanas murallas del complehu abaluartáu d'estilu Vauban que recadaban la ciá.
+
-
 
+
-
Duranti la Guerra d'Independencia Española, ya nel sigru XIX, la ciuá paeció tres aseyus: nel primeru, Badahó hue tomá —pol primel vedi ena su estoria— polus francesis. El segunderu hue aconllegáu polas tropas aliás i prevocó la Batalla e l'Albuera. Nel trecel, en 1812, las topas inglesas arrecuperarun la ciá, enliándusi a arrepañal en trevehil aluspués la toma.
+
-
 
+
-
El acaberu el sigru XIX i el esmienzu el sigru XX es una etapa de gran crecimientu de Badahó.  S'aconllegarun destacáus labutus d'arquitetura nel centru la ciá; criárunsi barrius estramurus (San Fernandu i  San Roqui) , i pranteósi el esgalazu el recintu amuralláu, hechu que nu idríe a acontecel hata 1931 col abrieru e tres hochis.
+
-
 
+
-
Duranti la Guerra Civil, Badahó hue tomá veintiochu días endispués el eniciu el alevantamientu milital, aluu la Batalla de Badahó. Cola conquista e la ciá, la trupi alevantá puu comunical la su parti norti cola parti sul.
+
-
 
+
-
Aluspués la guerra, la ciá acontinó creciendu con rimu abondu hata la decaa de 1960, épuca de grandis migracionis a algotras regionis españolas i algotrus paísis uropéus. Duranti las décaas siguientis, la ativiá económica predominanti e la ciá volucionaríe endi el setol primariu al terciariu.
+
-
 
+
-
En noviembri de 1997, una riá estrució varias barriás, prevocandu la muerti de ventiós presonas.
+
-
 
+
-
Uguañoti Badahó es la mas grandi i dinámica e la Comuniá Estremeña, con un área d'enfluencia superiol al millón i meyu abitantis, i liera la su economía.
+
-
 
+
-
==Clima==
+
-
Badahó tiení un clima meiterráneu continental con enfluencia atlántica, pol mé la celcanía e la costa purtuguesa.
+
-
 
+
-
Los ibielnus inviernos son suavis, con ménimas que ralaenti ahorran de los 0°, i los veranus son calurosus, con máisimas qu'en ocasionis superan los 40°. La temperatura máisima e la estoria diosi el 1 d'agostu de 2003 con 44,8° nel oservatoriu e Talavera la Real i 45,0° nel de l'Universiá.
+
-
 
+
-
Tantu la umeá comu los vientus son reucíus. Tanto la humedad como los vientos son reducidos. Nu estanti, alicuandu apaíci ñiebla.
+
-
 
+
-
[[Image:Clima Badajoz (Badajoz).PNG|thumb|center|300px|Climograma de Badajoz (Talavera la Real)]]
+
-
 
+
-
Shiver me tibmres, them's some great information.
+
-
 
+
-
==Lugaris d'interés==
+
-
===Monumentus===
+
-
*Puerta e Palmas
+
-
*Puenti e Palmas
+
-
*Alcazaba e Badahó
+
-
*Torre Espantaperrus
+
-
*Catedral de Badahó
+
-
*Recintu abaluartáu e Badahó
+
-
*Praza Arta
+
-
*Parqui e Castelal
+
-
*Hiralda e Badahó
+
-
*Palaciu e Congresus de Badahó
+
-
*Estitución Ferial Badahó
+
-
<br clear="all">
+
-
 
+
-
===Muséus===
+
-
*'''Muséu Estremeñu e Iberuamericanu e Arti Contemporanu, MEIAC'''.
+
-
:El MEIAC arrehunta colecionis d'artistas españolis, purtuguesis e iberuamericanus.
+
-
 
+
-
:Hue inauguráu el 9 e mayu e 1995. El eificiu está situáu nel solal depatrás de la Carci Previntiva i Correcional de Badahó, de la que previvi el su eificiu cerculal, c'a su vedi iba síu costruíu a meyáu los añus cincuenta sobri el recintu dun baluarti milital duguañoti, del sigru XVIII, hucheáu Huerti e Pardaleras.
+
-
 
+
-
*'''Muséu e Bellas Artis'''
+
-
 
+
-
:Situáu unta la Praza e la Soleá.
+
-
 
+
-
*'''Museu e la Ciá "Luis de Moralis"'''
+
-
 
+
-
:Costruíu sobri la supuesta casa el pintol barrocu, repasa amenaenti l'estoria e la ciá endi los sus orihinis. Emprescindibri vesitalu pa diquelá l'estoria i el prehenti e Badahó.
+
-
 
+
-
*'''Museu Arculóhicu Provincial'''
+
-
 
+
-
:Emprazáu endrentu la mayol alcazaba d'Uropa, el Muséu Arculóhicu contieni piezas d'induabri interés, dentro de la mayor alcazaba de Europa, el Museo Arqueológico contiene piezas de indudable interés, provinientis de tolos lugaris de la provincia. El eificiu que  los rincones de la provincia. El edificio que l'alberga, el Palaciu el duqui e Feria, es una alaha muehal del sigru XVI.
+
-
 
+
-
*'''Museu Catedraliciu'''
+
-
 
+
-
:Ubicáu ena Catedral de San Húan, de singulal horma e hortaleza. El su interiol sorprende sobri tó pol la riqueza e las piezas i pol componenti estóricu que tienin.
+
-
 
+
-
*'''Muséu Taurinu'''
+
-
 
+
-
:Situáu nel centru la ciá, arrecohi cartelis, afotus i ohetus del mundu taurinu.
+
-
 
+
-
IJWTS wow! Why can't I think of thngis like that?
+
-
 
+
-
==Presonahis Ilustr1s==
+
-
*Luis de Morales, pintol del sigru XVI.
+
-
*Manuel Godoi, '''Préncipi e la Pás''', valíu e Carlus IV.
+
-
*Pedru d'Alvaráu, conquistaol del sigru XVI.
+
-
*Cristóbal Oudrí, compusitol del sigru zazuelas.
+
-
*Juaquín Valverdi, compusitol del sigru XIX del héniru chicu.
+
-
*Uheniu Helmosu, pintol.
+
-
*Porrina e Badahó, cantaol flamencu.
+
-
*Carolina Coronáu, escrebiora el Romanticismu. Inqui natural d'Almendralehu, siquiá pasó gran parti la su vía en Badahó i los sus restus mortalis s'atopan nel campusantu e San Juan de la capital pacensi.
+
-
 
+
-
Los oríhinis del astrunauta Miguel Ánhel Lópes Alegría están ena ciá; en 1995 cosigu nel trasbordaol Columbia un fasímil del libru de ''Ordinanzas'' e Badahó.
+
-
 
+
-
==Barrius de la ciá==
+
-
Los prencipalis barrius de Badahó son:
+
-
*La Pas
+
-
*Valdipasillas
+
-
*Uerta Rosalis
+
-
*San Roqui
+
-
*Santa Marina
+
-
*Pardaleras
+
-
*San Fernandu
+
-
*Cascu Antigu
+
-
*Antoñu Domingues
+
-
*De LLera
+
-
*Las Vaguás
+
-
*Coradón de Jesús
+
-
*Las Moreras
+
-
*Cerru e Reyis
+
-
*Suerti e Saavedra
+
-
 
+
-
Never would have thunk I would find this so idnispnesbale.
+
-
 
+
-
==Enlacis estelnus==
+
-
 
+
-
*[http://www.aytobadajoz.es/ Ayuntamientu e Badahó]
+
-
*[http://www.turismobadajoz.es/ Güé de Turismu Aytu. Badahó]
+
-
*[http://www.meiac.org/ Museu Estremeñu e Iberuamericanu d'Arti Contemporanu]
+
-
*[http://www.badajozpeople.com/ Badahó People, la mayol Comuniá Virtual de henti en Estremaúra]
+
-
*[http://www.redeportiva.com/ redeportiva, web dedicada al deporte en Badajoz]
+
-
*[http://www.cdbadajozsad.com/ Güé oficial del  del Clú Eportivu Badahó]
+
-
 
+
-
 
+
-
[[Category:Provincia e Badahó]]
+
-
[[Category:Ciáis d'Estremaúra]]
+

Current revision as of 06:38, 25 October 2013

RpHOYG Great article post.Much thanks again. Will read on...

Personal tools