Tema 8

From Francescroma

Tema 8 – La democràcia. Què és?


La idea essencial de la democràcia és que els ciutadans tenen dret de determinar qui els governa. A més a més, les democràcies imposen límits legals al govern i garanteixen drets i llibertats als seus ciutadans.

Les democràcies:

• Milloren la qualitat de vida i la dignitat de l’individu

• Promou la llibertat i la igualtat polítiques

• Fa complir els desitjos de la comunitat

• Limita el poder de l’estat, intenta reduir els antagonismes socials.


Per concretar més, cal parlar de democràcia en funció de quatre aspectes:

1. La sobirania popular (les persones es poden governar elles mateixes).

2. Certs drets i llibertats bàsics garantits per llei

3. Certs valors democràtics (tolerància, justícia).

4. Democràcia econòmica (criteris de justícia i igualtat)


En tota democràcia existeixen uns principis fonamentals (que permeten qualificar un sistema com a democràtic).

• L’estat de dret: el poder de l’estat està limitat per lleis i ningú es pot situaqr per sobre d’elles. Els governants estan sotmesos a la llei. Hi ha documents (constitucions) que limiten l’autoritat de l’estat.

• La inclusió: tota la població adulta té reconeguts els drets democràtics (és a dir, que se la considera ciutadana).

• La igualtat: tothom té els mateixos drets i llibertats (pot votar tothom igualment).

1. Igualtat no vol dir equitat. Equitat vol dir justícia, o sigui, donar a les persones una oportunitat justa de realitzar els seus desitjos i millorar en el seu benestar sota les mateixes lleis que s’apliquen als altres. No vol dir que tothom comenci des del mateix punt de partida ni que arribin a un mateix nivell. Igualtat voldria dir que tothom té dret, al final, a ser iguals: tothom tindria els mateixos diners i no hi hauria classes socials.

2. En democràcia s’accepta la igualtat política, però la econòmica està més qüestionada.



Faceta 1: la democràcia com a sobirania popular

Sobirania popular vol dir que els ciutadans tenen dret a determinar com han de ser governats. És a dir, que ells i elles són la font de legitimitat de l’estat: trien les institucions que els governen i els seus representants polítics, tenen dret a determinar les accions del govern i a considerar que els governants són responsables de les seves accions. Sobirania popular implica dos aspectes clau:

• Participació i

• Rendició de comptes


Com es participa?

Hi ha dues formes bàsiques:

• Democràcia representativa: la participació i el rendiment de comptes es fa normalment per vies indirectes, normalment l’elecció de representants polítics. La base és que el poder es delega a una elit política

• Democràcia directa: permet als ciutadans adults participar en la presa de decisions polítiques de la seva comunitat. El govern és el poble.


Democràcia representativa:

Es basa en les eleccions com a mecanisme pel qual el poble exerceix el seu dret de participar i fer que els representants rendeixin comptes: si no s’ha fet bé, es canvien els representants. Perquè les eleccions assegurin la participació i el fet de rendir comptes, cal que siguin:

• Significatives

• Competitives

• Lliures

• Secretes

• Justes i transparents

• Periòdiques

• Inclusives

• Igualitàries


A més de votar a les eleccions, els ciutadans poden participar en la política assumint un paper actiu en els partits o treballant en favor d’alguna candidatura. També poden participar expressant lliurement la seva opinió de forma pública. Així poden influir en l’agenda política.

La sobirania popular exigeix que hi hagi transparència política i que es pugui investigar els casos de mal govern. Hi ha d’haver un flux d’informació lliure: llibertat de premsa.


Robert Dahl i la poliarquia (p. 135)


Democràcia directa:

L’exercici del govern l’exerceix el poble directament (sense triar representants). És un model rar; avui dia no n’hi ha cap. A mig camí cap a la democràcia directa es troben la


Democràcia plebiscitària

Es dóna la possibilitat que la ciutadania expressi la seva opinió sobre qüestions polítiques específiques mitjançant un referèndum o plebiscit.

Pot ser que els resultats siguin vinculants o no.


Tecnodemocràcia

Gràcies a les noves tecnologies es pot demanar als ciutadans la seva opinió a l’hora de marcar les prioritats en l’assignació de recursos públics.


Faceta II: la democràcia com drets i llibertat


• Dret a la vida i a la seguretat i la propietat

• Llibertat de pensament, opinió i expressió

• De consciència i credo

• Dret de vot en eleccions significatives, justes, transparents i competitives, i a poder demanar comptes als representants en el govern

• Dret de reunió i organització

• Llibertat de moviment

• Dret a un tracte igual sota la llei i a garanties legals, incluent un judici just.

• Dret de propietat

• Dret a una educació obligatòria finançada per l’estat


Faceta III: la democràcia com a sistema de valors


Potser penseu que no n’hi ha prou amb I i II (són necessaris però no suficients) per tenir una democràcia, sinó que cal que es presentin certs valors centrals:

• Justícia

• Tolerància

• Consens

• Fiabilitat

• Compromís


Els líders han d’acceptar aquests valors i posar-los en pràctica (i de fet, tothom). Si no es fan efectius, es pot recórrer a l’autoritat de l’estat.

En alguns casos, també s’inclouen mecanismes de discriminació positiva.



Faceta IV: la democràcia econòmica


Fa referència als objectius que ha d’aconseguir un país democràtic (igualtat d’oportunitats, igualtat de riquesa, llibertat per assolir la pròpia fortuna) i al poder que poden tenir els ciutadans per influir en les decisions econòmiques. Les economies que distribueixen més els recursos amb una certa igualtat serien més democràtiques que les que no ho fan.

També les que garantitzen diverses llibertats econòmiques.

Ara bé, és possible assolir les dues coses alhora (igualtat i llibertat)?

Your Ad Here
Personal tools