Tema 3

From Francescroma

Tema 3 – La ciència política empírica. Mètodes i tècniques d’investigació


La ciència política empírica


Variable és alguna cosa que pot variar o canviar. És a dir, adoptar formes diferents o ser una característica canviant d’un fenomen.

• Variable dependent és la més interessant d’explicar. És el nostre objecte d’estudi. És l’efecte o resultat que està influït o causat per una altra variable (o més d’una). Canvia com a resultat del canvi en el valor d’una altra variable.

• Variable independent és el factor o característica que influeix en la variable dependent o li causa canvis. En les relacions causa-efecte és la variable explicativa o causal.

El fet de ser dependent o independents no depèn de la variable sinó del propòsit de l’investigador i del disseny de la seva recerca.

També es parla de variables intervinents, que no són ni dependents ni independents.


Les connexions entre variables dependents i independents s’anomenen correlacios o associacions. Una correlació o associació és una relació en què dues o més variables canvien simultàniament.

• Correlació positiva(ambdues augmenten o disminueixen)


• Correlació negativa (quan una augmenta l’altra disminueix i a l’inrevés).

Les correlacions no són explicacions. No proven que una variable en causi una altra. No demostren la causalitat. Les correlacions són necessàries per demostrar la causalitat, però no són suficients.

Pot ser que entre dues variables es doni una relació espúria (les variables estan relacionades però no hi ha cap relació causa-efecte entre elles). És el cas dels naixements i les cigonyes. Pot ser espúria si:

• No hi ha relació causal entre variables

• Les variables estan vinculades indirectament mitjançant altres variables causals


Una llei científica és una associació (o correlació) verificable regularment entre dues o més variables.

• Cada vegada que passa X, passa Y. Això és una llei determinista, però la política presenta més aviat

• Lleis probabilístiques: és una llei científica menys rígida. Cada vegada que passa X, algunes vegades passa Y. De manera que potser es pot calcular la probabilitat que passi Y.

Això fa que les ciències socials no puguin predir el futur: no tenen lleis deterministes. Les prediccions només poden ser probabilístiques. De fet, en ciències socials i política es parla poc de lleis. Tota llei té excepcions, especialment en les ciències socials.

Les lleis s’han de contrastar constantment.

Les lleis, com les correlacions, no són explicacions. Simplement indiquen que dues o més variables es donen juntes, però no expliquen perquè. Per intentar explicar, cal recórrer a les teories i les hipòtesis.


Una teoria és una generalització o un conjunt de generalitzacions que intenten explicar, i potser predir, relacions entre variables. La política no té teories parsimonioses (que ho expliquen tot de manera molt clara), sinó més aviat teories d’abast mitjà: expliquen categories o fragments específics de la realitat política (no tot).

Les teories estan més fundades en la realitat que les hipòtesis (que encara han de ser comprovades). Tota teoria estan encara en procés de comprovació, són provisionals.


Per fer que les teories puguin ser comprovades constantment, cal dividir-les en hipòtesis i comprovar aquestes.

Una hipòtesi és un supòsit que cal comprovar amb les dades de la realitat. Pot ser que sigui simplement una afirmació descriptiva (no suggereix cap explicació de perquè estan passant els fenòmens que ens interessen), no explicativa.

Les hipòtesis explicatives formulen una relació causa-efecte entre variables dependents i independents que es pot comprovar empíricament.


En política també es parla de models. Un model és una representació simplificada de la realitat. Permeten comprendre algun aspecte de la realitat simplificant-ne les seves característiques més importants. El seu propòsit no és representar perfectament la realitat, sinó ajudar a entendre-la comparant-la amb un patró.

També es parla de tipus ideals (Weber): un model d’un fenomen social o polític que descriu les seves característiques principals. Els models també poden ser analogies: es compara un fenomen polític amb altres.

Altres models són simples diagrames.

De totes maneres, un model no és una teoria explicativa. El model descriu la realitat i la teoria explica com funciona.


També parlem de paradigmes, en dos sentits: com a representació perfecta d’un fenomen particular i com a forma particular d’investigació intel•lectual.


Ciència política quantitativa i qualitativa


La ciència política ofereix dos enfocaments bàsics per investigar la relació entre les variables: el quantitatiu i el qualitatiu


La ciència política quantitativa es fa amb números i s’ocupa dels fenòmens que poden variar en graus o quantitats mesurables i quantificables.

No sempre es pot estudiar la realitat política de manera estadística.


La ciència política qualitativa descriu i analitza fets que no es poden entendre només amb l’estadística perquè requereixen ser sensible al context en què es desenvolupa la vida política d’un país donat. O sigui, que cal introduir dades que vénen de la història, la cultura i fins i tot la llengua d’un país per comprendre les seves institucions polítiques i els processos que s’hi desenvolupen.


Són dos enfocaments complementaris i que depenen de la natura del problema que estiguem estudiant. De tota manera, en ambdós casos es fa servir el mètode científic.


Les fal•làcies lògiques


• Fal•làcia de composició: quan es pensa que el tot és igual a les part

• Fal•làcia ecològica

• Tautologia

• Raonaments post hoc ergo propter hoc

• Arguments a fortiori

• Falsa analogia

• Hipòtesis no falsables

• Falsa inferència i

• Reduccionisme


La lògica de la comprovació d’hipòtesis


Per comprovar una hipòtesis cal seguir cinc passos:

1. Definició dels termes clau

2. Identificació de les variables

3. Formulació de les expectatives de les hipòtesis

4. Recopilació i examen de dades

5. Conclusions a partir de les dades


Inferència causal i raonament deductiu


Normalment, extreure conclusions de les hipòtesis acostuma a ser un procés inductiu (va del particular al general). La major part de les hipòtesis en política es comproven de manera indirecta. Rarament responen a una sola causa, sinó que són multicausals.


Per entendre la causalitat, cal distingir entre condició necessària i condició suficient.

Una condició necessària és la que ha de ser present perquè un fenomen succeeixi; sense ella el fet no passa.

Una condició suficient permet que el fet succeeixi: quan es dóna la condició suficient el fet ha de passar.
















.

Personal tools

Parse error: syntax error, unexpected ':' in /home/editthis/www/editthis.info/extensions/custom_code/skins_MonoBook.php_after_toolbox.php on line 16